El Llop a Catalunya i la seva conservació
Sempre amagadissos, els Llops (Canis lupus), viuen entre nosaltres en petits grups familiars, normalment de menys de 5 individus que recorren el nostre territori més salvatge. Viuen entre muntanyes i boscos a l'empara de la seva protecció. El llop no representa cap perill per als humans, en fugen cames ajudeu-me i sempre mantindran distàncies molt prudencials. Tanmateix, la magnífica presència del llop a casa nostra és un repte de convivència que creiem més que possible i altament desitjable pels beneficis ambientals que ens aporta.
Els primers llops que van arribar a Catalunya aquest segle es van assentar a les comarques del Ripollès, la Cerdanya, el Berguedà, el Solsonès, l'Alt Urgell i el Moianès. Després, a la resta del Pirineu i Prepirineu. En els últims anys, també s'ha detectat presència de llops a l'Alt i el Baix Empordà, Garrotxa i Osona.
Els llops poden tenir d’entre 200 a 300Km2 de territori per alimentar i donar refugi als membres d’una família de 2 a 4 llops.
Actualment els nostres llops, normalment exemplars joves arribats dels Alps italians a través de França, estan encara en una fase d’aclimatació i descoberta del territori. Tot i que tant al Vallespir (França) com a Catalunya ja hi ha els primers indicis de formacions de manades (recordeu que els nostres llops fan manades de 2 a 4 exemplars màxim) hem tingut ja la confirmació de la primera reproducció i això ha d’esdevenir en una prioritat per la gestió del Llop per part de l’administració.
Què mengen els Llops a Europa i Catalunya?
Caça tota mena de preses, des de les de grandària més gran com cérvols, cabirols, daines, muflons, senglars o bestiar domèstic fins a d'altres més petites com conills, llebres o micromamífers. Aprofita també la carronya i ocasionalment pot consumir fruita silvestre i altres vegetals.
El Llop caça de forma conjunta amb els components de la manada. En el cas de Catalunya i Europa són manades petites d’entre 2-4 exemplars i, per tant, cacen ungulats mitjans. Especialment important és la seva funció reguladora de Cabirols (Capreolus capreolus) i Senglars (Sus scrofa). Però el seu control va més enllà, no és només per l’efecte directe de la caça, sinó que la seva sola presència fa baixar de manera important la densitat d’aquests ungulats i la seva natalitat essent, doncs, una gran ajuda pel control poblacional d’aquestes espècies, especialment en el cas del Senglar.
Quines Lleis protegeixen el Llop?
El Llop està catalogat com a espècie en règim de protecció especial (LESPRE) tal i com va acordar la Comissió Estatal per al Patrimoni Natural el 20 de setembre de 2021.
A la pràctica, això suposa la seva protecció efectiva en la totalitat de l’Estat.
S’ajusta a les obligacions legals derivades de la Directiva Hàbitats i Llei estatal 42/2007 del Patrimoni Natural i la Biodiversitat.
A Catalunya, aquesta protecció s’ha complementat amb la inclusió del llop al Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada, aprovat el 20 de setembre de 2022. La classificació del llop com a espècie “extinta com a reproductora” implica que en el moment que és constati reproducció, l’administració tindrà l’obligació legal de treball efectivament per a la recuperació de l’espècie al nostre territori.
Ajuda'ns a protegitr-los i conservar-los!
FES-TE MEMBRE D'ACCIÓ NATURATotes les aportacions es destinen al 100% a accions de conservació.
Recorda que les teves aportacions es desgraven un 95% al IRPF. És a dir que l’administració de l’Estat reconeix la utilitat de la teva aportació i t’ajuda a compensar-la. De manera que tu ens valides i avances els diners que després recuperes. Amb un mínim cost per a tu ens ajudes enormement!
Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge.
Gràcies.
