Aiguamolls de l’Empordà

Si estàs planejant el teu proper viatge a la Costa Brava i busques una escapada que combini paisatges idíl·lics, calma i una biodiversitat fascinant, el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà és la teva destinació ideal. Situat a la comarca de l’Alt Empordà (Girona), aquest espai protegit és la segona zona humida més important de Catalunya. Un lloc perfecte tant per a amants de la fotografia com per a famílies que busquen turisme sostenible de natura en un entorn pur i protegit.

Es troben ubicats a la plana empordanesa, entre les desembocadures dels rius Fluvià i Muga, en un espai caracteritzat pels cursos fluvials actuals, les antigues desembocadures dels rius, i els sistemes de canalització i rec dels conreus que històricament s’han donat en aquest lloc ric en aigua dolça.

El parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà va ser creat el 28 d’octubre de 1983 mitjançant la Llei 23/1983, de declaració de paratges naturals d’interès nacional i de reserves integrals zoològiques i botàniques dels Aiguamolls de l’Empordà.

A més de la figura coneguda de Parc Natural, hi trobem les reserves naturals integrals (màxim nivell de protecció natural a la legislació catalana) de les Llaunes i dels Estanys.

Amb 4.729 hectàrees de parc natural. Inclou 824,54 hectàrees de la reserves naturals integrals (Els Estanys, Les Llacunes i l’Illa de Caramany) i 9,28 hectàrees de la reserva natural parcial Illa de Caramany.

Valors naturals

Els Aiguamolls de l’Empordà són un dels espais naturals de Catalunya en que s’observa una major varietat d’espècies animals.
Els ocells fan dels Aiguamolls el seu refugi i el lloc de descans i en són més de 300 espècies, moltes d’elles protegides i d’una gran bellesa.
Fins ara han estat citades 329 espècies d’ocells, de les quals 82 hi nidifiquen de manera regular.

Hidrolgia

La plana de l’Alt Empordà ocupa una extensió de 120 km², dels quals, els 55 km² més meridionals corresponen a la plana del baix Fluvià, i els 65 km² més septentrionals a la plana de la Muga. Entre ambdues planes no existeix una separació geomorfològica clara. La conca hidrogràfica on es localitza el Parc inclou una àrea de 1.979 km², dels quals 854 km² corresponen a la conca total de la Muga i 1.125 km² a la conca total del Fluvià.

La plana de l’Alt Empordà, que inclou aquests dos dominis fluvials, es caracteritza principalment per la presència de materials al·luvials que es transformen en marins després de passar per una zona de transició. En aquesta unitat es poden diferenciar:

• Al nord, el domini de la conca de la Muga o plana de la Muga.
• Al sud, el domini del riu Fluvià o plana del baix Fluvià.

Paisatge

Biogeogràficament parlant, els aiguamolls empordanesos es troben, de ple, al bell mig de la regió mediterrània. Són ecosistemes altament complexos i presenten una gran importància ecològica, social i d’ordenació del territori. Tot aquest territori presenta un caràcter deltaic i lenític (d’aigües quietes) molt marcat i evident, i una important vàlua patrimonial i paisatgística.

Els Aiguamolls de l’Empordà van ser generats pels cursos finals dels rius Fluvià i Muga (Alt Empordà) i dels rius Ter i Daró (Baix Empordà). En concret, les zones humides de l’Alt Empordà s’estenien per tota la badia de Roses i formaven nombroses llacunes i zones humides, amb estanys i maresmes. Quedaven tancades del mar per un cinturó de sorra. Els rius, amb el pas del temps, dipositaven els sediments i van formar la plana actual.

Hàbitats:

Els hàbitats englobats dins el terme aiguamolls són zones humides compostes per hàbitats de transició, entre els aquàtics i els terrestres, amb fronteres difícilment identificables i molt variables segons l’època de l’any. Aquestes terres baixes, respecte del nivell del mar, es troben cobertes d’aigües superficials i, a vegades, temporals. La dinàmica natural d’aquestes zones fa que la seva transformació natural sigui relativament ràpida: poden presentar-se inundades, seques o en una situació intermèdia, i les aigües que hi poden romandre poden ser dolces, salabroses o lleugerament salades. Tot això forma hàbitats molt rics, però d’una gestió molt complexa.

El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà ocupa actualment una franja litoral al centre de la badia de Roses. El Parc s’estén des de Roses, al nord de la badia, fins a l’Escala, al sud d’aquesta.

Consta de dues àrees separades per la urbanització Empuriabrava, una marina residencial construïda a la segona meitat del segle XX. Al nord del riu Muga hi trobem el Sector 1, i al cor d’aquesta zona es troba la Reserva Natural Integral I, coneguda també com Reserva Natural Integral dels Estanys.

Al sud de la Muga és ocupat pel Sector 2, que inclou dues àrees de reserves naturals: la Reserva Natural Integral II, anomenada Reserva Natural Integral de les Llaunes, que comprèn el sistema llacunar estès entre les desembocadures de la Muga i el Fluvià. Aquestes llacunes presenten una fondària variable i a causa dels forts vents de llevant contenen aigua salabrosa. La Reserva Natural Integral III (Illa de Caramany) és el resultat d’unes obres de redreçament del Fluvià que van causar l’aïllament del bosc d’en Nicanor o de Caramany. Aquesta illa, a 2 km de la gola del riu, és un exemple de com un bosc de ribera pot constituir-se en reserva natural i en refugi faunístic. Adossada a aquesta àrea cal distingir la Reserva Natural Parcial de l’Illa de Caramany (braç sud del Fluvià) que no està inclosa en la Reserva Natural Integral III.

Content goes here .. (2)